Emoció, sentiment i tradició. La Falles del Pirineu són Patrimoni Immaterial de la Humanitat des de 2015 i moments com la plantada del Faro, unes setmanes abans de la tradicional baixada, denota el gran sentiment generacional d’aquesta tradició. És un autèntic plaer veure com els veïns de Durro planten delicadament el seu Faro a l’Ermita de Sant Quirc, el primer de les falles del Pirineu. Per moltíssims anys les tornem a baixar.
All posts by davidoliete
A vegades el que fa gran un club no són els diners. Ni els resultats. A vegades el que fa gran un club és la proximitat, la humilitat i no perdre mai els valors fets a casa.
Berni Álvarez ha liderat des de la banqueta del Serrallo un projecte esportiu admirable. Apassionat, meticulós i molt disciplinat, la rutina d’un partit de l’entrenador del Club Bàsquet Tarragona és possiblement un dels secrets més ben guardats d’aquest èxit “fet a casa”.
Gràcies Club Bàsquet Tarragona i gràcies Berni per deixar-me entrar “a casa” i fer aquest humil retrat en una tarda de dissabte. Són detalls com aquest els que fan gran un club.
Enguany en color, els Armats de la Sang de Tarragona durant la processó de Dimarts Sang a la ciutat.
Breus retalls d’una Setmana Santa a Tarragona que ja fa una dècada que visc des de dins i fotografio menys del que voldria.
Difícil per alguns, sorprenent per altres i memorable pels Castellers de Sant Pere i Sant Pau. Així resumiria les diades castellers de Santa Tecla d’enguany, una Santa Tecla on la colla verda no només es va apuntar la merescuda clàssica de 8 sinó que va posar la cirereta a les festes culminant un nou pilar caminant a la Plaça de la Font. Felicitats i a seguir!
Entre tota aquesta Santa Tecla castellera extranya i diferent, hi ha hagut una cosa que s’ha mantingut intractable. Enhorabona Xiquets del Serrallo pel 20è pilar caminant consecutiu. Com ja vaig dir fa un temps, “al Cèsar el que és del Cèsar”. I és que el pilar caminant ara mateix, és mariner. Felicitats i per molts més. Aquesta és la crònica del seu 20.
Poc a dir i escriure. Poc a afegir, més que una tristesa absoluta i rotunda per una gent i un país que no mereix tot això. #NepalEarthquake
Poco más a decir y escribir. Poco a añadir, más que una tristeza absoluta y rotunda por una gente y un país que no merece todo esto. #NepalEarthquake
Nothing else to say and write. Nothing else to add except a gigantic sadness for people and a country that do not deserve this. #NepalEarthquake
Reconec que feia temps que no trepitjava El Serrallo. Feia temps que no veia jugar al Club Bàsquet Tarragona i feia temps que no recordava com d’orgullosos n’hauríem d’estar a Tarragona de tenir a la ciutat un equip com aquest. Modestament, a poc a poc i fent només el soroll just i necessari, el CBT ha aconseguit crear amb gent de casa -molt jove- aquella empatia necessària per pensar que tot el camí ha valgut la pena. Continue Reading →
Un any més els amics de Tarragona Cultura m’han demanat formar part de la seva particular #BlogosferaTGN. Aquest cop però, les meves tres recomanacions estan carregades d’una bona dosi de simbolisme. Història, identitat i qüotidianitat són els trets identitàris que reflexen les meves propostes.
A través de tres fotomuntatges he integrat fotografies analògiques del meu avi en fotografies digitals del mateix lloc d’avui en dia. Idèntica posició, idèntic lloc, idèntica perspectiva. Perquè de fet, realment crec que d’una manera o altra aquests espais de casa nostra possiblement ja eren recomanats uns quants anys enrere. Continue Reading →
Avui, ja des de la distància i després de dos mesos del recordat XXV Concurs de Castells de Tarragona, faig memòria del que van ser per mi les 48 hores emocionalment més intenses amb una càmera a la mà. De nou vaig tenir l’oportunitat de viure des de dins l’espectacle casteller més gran de l’univers sobre el que crec que està ja tot dit. Només em queda mostrar un primer tast de les fotos que vaig fer pel millor Concurs de Castells.