Un any més els amics de Tarragona Cultura m’han demanat formar part de la seva particular #BlogosferaTGN. Aquest cop però, les meves tres recomanacions estan carregades d’una bona dosi de simbolisme. Història, identitat i qüotidianitat són els trets identitàris que reflexen les meves propostes.
A través de tres fotomuntatges he integrat fotografies analògiques del meu avi en fotografies digitals del mateix lloc d’avui en dia. Idèntica posició, idèntic lloc, idèntica perspectiva. Perquè de fet, realment crec que d’una manera o altra aquests espais de casa nostra possiblement ja eren recomanats uns quants anys enrere.
HISTÒRIA. El Pont del Diable.
El que per mi el fa diferent és tot el que l’envolta, el seu entorn. Potser per això, per estar encara en un espai més o menys natural i apartat del nostre dia a dia, encara conserva gran part de la seva essència històrica.
IDENTITAT. Tarraco Arena Plaça.
En els temps en els que probablement s’hi veia més l’arena que els mocadors castellers, la Plaça de Braus de Tarragona ja era un dels epicentres de la nostra cultura. Amb més o menys pinya, els castells feien ja aletes en un dels espais més icònics del món casteller.
QÜOTIDIANITAT. Font de la Plaça de les Cols.
Quasi sense ni voler-ho, la font de les escales de la Plaça de les Cols ha estat i encara és testimoni de la vida diària d’una ciutat. Davant seu s’hi viu la qüotidianitat de la vida a la Part Alta, el rebombori dels matins d’estiu, la disbauxa de les festes i la tranquil·litat dels vespres d’hivern.
Gràcies Tarragona Cultura!