Sebastià Comes Segura va néixer a Tarragona l’any 1916. Soci número 3 del Club Gimnàstic, el passat 21 d’octubre va fer 98 anys. Ahir, ell hi volia ser a les 9 del matí. Va matinar i va trigar ben poc a posar-se la corbata. Tot i això, finalment hi va fer cap amb la seva filla Josepa i els seus néts Marina i Jordi més tard, cap a dos quarts de dues. La cua de gent seguia sent tan llarga que sortia fora el recinte. Pacientment, i sempre del braç de la seva filla i néta, en Sebastià va esperar el seu torn. Els seus passos lents i delicats avançaven molt a poc a poc entre somriures de nens, joves, parelles, avis i families senceres. Ahir en Sebastià va votar. I ho va fer probablement per molta gent i molts records a la memòria. Moltíssims. Però estic segur que també ho va fer per uns 98 anys que feia massa temps que lluitaven per aquest moment.
Valguin aquestes fotografies com a homenatge a tots aquells passos lents i delicats. Als qui van sortir de casa per exercir el seu dret a ser escoltats i als qui per desgràcia ja no hi eren per poder-ho fer. #9N
Sebastià Comes Segura nació en Tarragona en el año 1916. Socio número 3 del Club Gimnàstic, el pasado 21 de octubre cumplió 98 años. Ayer él quería estar allí a las 9 de la mañana. Madrugó y tardó bien poco a ponerse la corbata. Finalmente, junto a su hija Josepa y sus nietos Marina y Jordi llegó un poco más tarde, hacia la una y media. La cola de gente seguía siendo tan larga que salía fuera el recinto. Pacientemente, y siempre del brazo de Marina, Sebastià esperó su turno. Sus lentos y delicados pasos avanzaban poco a poco entre sonrisas de niños, jóvenes, parejas, abuelos y familias enteras. Ayer Sebastià votó. Y lo hizo probablemente por mucha gente y muchos recuerdos en la memoria. Muchisimos. Pero estoy seguro que también lo hizo por unos 98 años que hacía demasiado tiempo que luchaban por este momento.
Valgan estas fotografias como homenaje a todos aquellos pasos lentos y delicados. A los que ayer salieron de su casa para ejercer su derecho a ser escuchados y a los que por desgracia ya no estaban para poderlo hacer #9N
Sebastià Comes Segura was born in Tarragona in 1916. He is the supporter number 3 of the Club Gimnàstic and last 21st October he celebrated his 98th birthday. Yesterday he wanted to be there at 9 in the morning. He woke up early and tied his tie quickly. However, he finally arrived around half past one with his daughter Josepa and grandsons Marina and Jordi. The line was still long and the crowd waited outside the building. Sebastià waited patiently in arm with his granddaughter Marina. His slow and fragile steps walked through the smile of children, grandfathers, couples and families. Yesterday Sebastià voted. He probably voted for a lot of people and memories. Lots. However, I am sure he also voted for 98 years that have been fighting so much time to be able to enjoy a moment like this.
This few photographs pretend to be a tribute to all those slow and fragile steps. To those who voted yesterday and to those who unfortunately were note here to do so. #9N
@ Tarragona, Catalunya.