A vegades és difícil d’imaginar la nit perfecta. I quan ja la tens, t’adones que encara pot ser millor. Fa uns dies vaig tenir la sort de compartir amb uns grans amics una d’aquelles nits on el fred i el temps s’aturen per ensenyar-te un cel immensament estrellat, d’aquells que somies tenir el plaer de conèixer algun dia. I sota aquest cel, un refugi a 1560 metres al ben mig del massís d’Ubiña, solitari, únic, just al peu dels 2414 metres de la gran Peña Ubiña. I com passa en les grans ocasions, el temps es va aturar, però la nit va ser massa curta.
