Vaig veure la muntanya per primer cop entre llençols, a uns 3100 metres. Eren les 4 del matí i com per art de màgia, els núvols del monzó havien desaparegut. Vaig fer una foto mal feta, amb els ulls entreoberts i amb presses. Després de dies i dies de pluja sense veure cap cim, aquell moment era tan màgic que no vaig ni sortir del llit per fer la foto. El vespre anterior els habitants de Ghorepani ens havien dit que si l’endemà obriem els ulls des del llit i veiem, encara que fos, un petit núvol entre la nit, no valia la pena que féssim el darrer tram d’ascens: no veuriem les muntanyes un cop a dalt. Però vam tenir sort. Continue Reading →
