Emoció, sentiment i tradició. La Falles del Pirineu són Patrimoni Immaterial de la Humanitat des de 2015 i moments com la plantada del Faro, unes setmanes abans de la tradicional baixada, denota el gran sentiment generacional d’aquesta tradició. És un autèntic plaer veure com els veïns de Durro planten delicadament el seu Faro a l’Ermita de Sant Quirc, el primer de les falles del Pirineu. Per moltíssims anys les tornem a baixar.
All posts in Nature
Àrreu és un petit poble de la comarca del Pallars Sobirà situat en un terreny muntanyós a 1268 metres d’altitud. Al voltant de l’any 1803 una gran allau de neu es va endur les 10 cases existents i va matar 17 de les 25 persones que hi vivien llavors. Tot i que sembla que després de l’allau el poble es va reconstruïr en part, avui Àrreu està abandonat. Només algunes restes d’ampolles es dissimulen sota unes delicades estructures de fusta. El terra de les cases cruixeix, les escales es queixen al trepitjar-les i les finestres fa temps que ningú les obre. Precisament aquesta màgia perenne és la que m’ha fet tornar a Àrreu diverses vegades els últims anys. I una de les visites més especials va ser per gravar-hi un videoclip amb els Llúmia.
Part de l’encant dels pobles de la Vall Ferrera és que entre el seu silenci a vegades pots trobar moments i llocs com aquest. Rutina per alguns, instants únics per a altres.
Camines per la neu verge dels camins de la Vall Ferrera. De sobte, llegeixes un missatge en una fusta vella i humida i un moviment reflex et fa tancar els ulls. No sents res, només els passos llunyans dels amics que t’acompanyen aquests dies. Obres els ulls i amb un tímid somriure tornes a llegir, aquest cop en veu alta: “Aquí es pot escoltar el silenci”, diu. I immediatament penses en quan tornaràs a trepitjar la neu d’aquestes màgiques muntanyes.
A vegades és difícil d’imaginar la nit perfecta. I quan ja la tens, t’adones que encara pot ser millor. Fa uns dies vaig tenir la sort de compartir amb uns grans amics una d’aquelles nits on el fred i el temps s’aturen per ensenyar-te un cel immensament estrellat, d’aquells que somies tenir el plaer de conèixer algun dia. I sota aquest cel, un refugi a 1560 metres al ben mig del massís d’Ubiña, solitari, únic, just al peu dels 2414 metres de la gran Peña Ubiña. I com passa en les grans ocasions, el temps es va aturar, però la nit va ser massa curta.