Difícil per alguns, sorprenent per altres i memorable pels Castellers de Sant Pere i Sant Pau. Així resumiria les diades castellers de Santa Tecla d’enguany, una Santa Tecla on la colla verda no només es va apuntar la merescuda clàssica de 8 sinó que va posar la cirereta a les festes culminant un nou pilar caminant a la Plaça de la Font. Felicitats i a seguir!
All posts tagged catalonia
Avui, ja des de la distància i després de dos mesos del recordat XXV Concurs de Castells de Tarragona, faig memòria del que van ser per mi les 48 hores emocionalment més intenses amb una càmera a la mà. De nou vaig tenir l’oportunitat de viure des de dins l’espectacle casteller més gran de l’univers sobre el que crec que està ja tot dit. Només em queda mostrar un primer tast de les fotos que vaig fer pel millor Concurs de Castells.
Sebastià Comes Segura va néixer a Tarragona l’any 1916. Soci número 3 del Club Gimnàstic, el passat 21 d’octubre va fer 98 anys. Ahir, ell hi volia ser a les 9 del matí. Va matinar i va trigar ben poc a posar-se la corbata. Tot i això, finalment hi va fer cap amb la seva filla Josepa i els seus néts Marina i Jordi més tard, cap a dos quarts de dues. La cua de gent seguia sent tan llarga que sortia fora el recinte. Pacientment, i sempre del braç de la seva filla i néta, en Sebastià va esperar el seu torn. Els seus passos lents i delicats avançaven molt a poc a poc entre somriures de nens, joves, parelles, avis i families senceres. Ahir en Sebastià va votar. I ho va fer probablement per molta gent i molts records a la memòria. Moltíssims. Però estic segur que també ho va fer per uns 98 anys que feia massa temps que lluitaven per aquest moment.
Valguin aquestes fotografies com a homenatge a tots aquells passos lents i delicats. Als qui van sortir de casa per exercir el seu dret a ser escoltats i als qui per desgràcia ja no hi eren per poder-ho fer. #9N
Doncs sí. A Tarragona tenim colles que fan plorar. D’aquelles que no només et fan plorar sinó que et fan sentir encara més orgullós de ser d’aquesta petita gran ciutat que viu cada aleta, per petita que sigui, com si fos l’aleta del castell més gran que s’ha inventat mai. Gràcies Xiquets del Serrallo, Castellers de Sant Pere i Sant Pau, Colla Jove i Xiquets de Tarragona per aquesta emocionant i màgica Diada de Sant Magí.
Crec que cap paraula ni cap imatge pot reflectir el viscut a la Plaça de les Cols el darrer Sant Magí. Enormes Jove de Tarragona, Castellers de Sant Pere i Sant Pau, Xiquets del Serrallo i sobretot, Xiquets de Tarragona. Enhorabona per aquesta ambició de gamma extra que ha fet posar a pell de gallina a més d’un i que ens deixa dir, ara més fort que mai, que Tarragona fa GRANS castells.
La Colla Jove de Tarragona fa un assaig dels grans al Cós del Bou. Ple a vessar i moltes ganes de reafirmar a la Diada de la patrona Tecla la màgica dinàmica lila d’aquesta temporada.
Multitudinari assaig dels Xiquets de Tarragona al carrer Santa Anna, on no només s’hi respiraven enormes dosis d’il·lusió i treball sinó que també s’hi copsava una forta ambició per fer les coses encara més grans. Dilluns, la patrona espera.
Àrreu és un petit poble de la comarca del Pallars Sobirà situat en un terreny muntanyós a 1268 metres d’altitud. Al voltant de l’any 1803 una gran allau de neu es va endur les 10 cases existents i va matar 17 de les 25 persones que hi vivien llavors. Tot i que sembla que després de l’allau el poble es va reconstruïr en part, avui Àrreu està abandonat. Només algunes restes d’ampolles es dissimulen sota unes delicades estructures de fusta. El terra de les cases cruixeix, les escales es queixen al trepitjar-les i les finestres fa temps que ningú les obre. Precisament aquesta màgia perenne és la que m’ha fet tornar a Àrreu diverses vegades els últims anys. I una de les visites més especials va ser per gravar-hi un videoclip amb els Llúmia.
Fa un any i mig que el Quicu viu a Cala Estreta. En una petita caseta. Sense llum, aigua potable ni calefacció. Les nits les comparteix amb un sac de dormir i els dies amb els caminants que passen per la platja. No li agrada pescar, tot i que li encanta el peix i viu quasi bé sota l’aigua. Regala vitalitat i timidesa a tots els qui com jo, han tingut la sort de descobrir un dels paratges més preciosos de la Costa Brava, d’aquells que només descobreixes si tens grans amics a la zona. Estic segur que l’any vinent hi tornarem, ja per tercer cop. Tornarem a veure que gràcies a ell la platja es conserva millor que mai i tornarem a compartir un bon dinar amb ell, el guardià de Cala Estreta.
Rebre un correu electrònic amb una carta adjunta de Los Angeles. Llegir una carta adjunta que diu que una fotografia teva ha guanyat un 3r premi en la categoria de One Shot dels IPA Awards. Que aquesta fotografia representi la teva cultura. Que la teva cultura vagi a poc a poc cada vegada més lluny de casa. Emoció. Gràcies a tots.