A l’Estació Central d’Oslo sembla que tothom estigui a punt de canviar de vida, que el destí de tots els viatgers estigui ben lluny de la capital noruega. Les enormes maletes de la gent, el seu posat seriós i el disseny antiquat i preciós dels vagons, et transporten a l’època dels grans viatges, aquells que no coneixen el cel ni les presses i fan sobre rodes milers de quilòmetres. A nosaltres, 19 hores ens separen de Bodø. A mig camí però, Trondheim, una d’aquelles ciutats on promets tornar algun dia. Bonica i acollidora, trenta minuts de transbord són suficients per contemplar les seves casetes nòrdiques sota un vespre que poc a poc es va allargant eternament. Tan sols un entrepà ràpid i un altre d’aquells trens que van al nord ens recull per apropar-nos, ara sí, una mica més a Lofoten.
All posts tagged norway
Van ser només unes hores les que vam estar a Oslo. Suficients per trencar mites i veure que probablement no serà la ciutat de la meva vida. A més, la fina pluja que ens va donar la benvinguda al preciós Botanisk Hage -Jardí Botànic- semblava dir-nos que marxéssim cap al nord, ben amunt, que allà ens esperava el sol de mitjanit. En aquestes línies comença un dels viatges més màgics que he fet mai. Destí, Lofoten.
A les Illes Lofoten es para el temps, sí. De veritat. La nit que no arriba mai es converteix en màgia i l’olor a mar que s’impregna a la teva motxila et recorda que no estàs somniant. De moment. Unes fotos analògiques sovint desenfocades fetes amb una càmera antiga et transporten de nou a un d’aquells llocs on la vida passa d’una altra manera. Vida bonica, això sí.