Part de l’encant dels pobles de la Vall Ferrera és que entre el seu silenci a vegades pots trobar moments i llocs com aquest. Rutina per alguns, instants únics per a altres.
All posts by davidoliete
Camines per la neu verge dels camins de la Vall Ferrera. De sobte, llegeixes un missatge en una fusta vella i humida i un moviment reflex et fa tancar els ulls. No sents res, només els passos llunyans dels amics que t’acompanyen aquests dies. Obres els ulls i amb un tímid somriure tornes a llegir, aquest cop en veu alta: “Aquí es pot escoltar el silenci”, diu. I immediatament penses en quan tornaràs a trepitjar la neu d’aquestes màgiques muntanyes.
Rebre un correu electrònic amb una carta adjunta de Los Angeles. Llegir una carta adjunta que diu que una fotografia teva ha guanyat un 3r premi en la categoria de One Shot dels IPA Awards. Que aquesta fotografia representi la teva cultura. Que la teva cultura vagi a poc a poc cada vegada més lluny de casa. Emoció. Gràcies a tots.
A vegades és difícil d’imaginar la nit perfecta. I quan ja la tens, t’adones que encara pot ser millor. Fa uns dies vaig tenir la sort de compartir amb uns grans amics una d’aquelles nits on el fred i el temps s’aturen per ensenyar-te un cel immensament estrellat, d’aquells que somies tenir el plaer de conèixer algun dia. I sota aquest cel, un refugi a 1560 metres al ben mig del massís d’Ubiña, solitari, únic, just al peu dels 2414 metres de la gran Peña Ubiña. I com passa en les grans ocasions, el temps es va aturar, però la nit va ser massa curta.
Vaig arribar a Seül sense conèixer la que s’ha acabat convertint en una de les cançons de la… dècada?? I ni molt menys sabia que Gangnam era també un dels 25 districtes de la capital de Corea del Sud, un dels més concorreguts, dinàmics i influents de la ciutat. A Gangnam vaig passar-hi només un vespre plujós, però va ser suficient per adonar-me de la curiosa calma dels seus vianants, tots ells entre corbates, telèfons mòbils i paraigües, molts paraigües.